Apostrofació de la partícula ‘en’ als noms de localitats

Quan el nom d’una localitat porta la partícula ‘en’ s’apostrofa amb les regles generals (d’en) i no com si fóra un pronom feble (de’n):

Callosa d’en Sarrià

Canet d’en Berenguer

Font d’en Carròs

Llocnou d’en Fenollet

Serra d’en Galceran

Torre d’en Besora

Torre d’en Doménec

 

Gramàtica Valenciana Bàsica

Captura de 2016-04-30 12-12-00

Publicat per la Acadèmia Valenciana de la llengua, és un recurs divulgatiu de la normativa gramatical, amb l’objectiu de orientar al aprenent sobre les formes més recomanables.

Es pot descarregat en pdf en el següent enllaç: Gramàtica Valenciana Bàsica

Vocabulari 3

 

Piràmide dels aliments

Làctics: Són la llet i altres aliments que es fan a partir de la llet, com ara els formatges i els iogurts. Són els aliments que més calci ens donen.

Fruita: És un aliment vegetal que acostuma a menjar-se cru. Ens dóna aigua i molts nutrients (fibra, vitamines i hidrats de carboni).

Verdura – Hortalisses: És un grup d’aliments vegetals que es mengen crus o cuits, i que porten aigua i molts nutrients (fibra, hidrats de carboni ,minerals i vitamines).

Hidrats de carboni: Són els sucres o monosacàrids. Són el combustible ideal per als organismes en els processos d’obtenció d’energia. Quasi tots els glúcids són d’origen vegetal i són el principal component de l’alimentació de l’home i de molts animals.

Proteïna: Són les peces que necessitem per créixer i reparar-nos. Serveix per formar els nostres músculs, la pell, els cabells i les defenses internes i moltes altres estructures.

Lípids o Greixos: Els lípids constitueixen una de les formes més riques en energia de l’alimentació.

Voluntariat pel valencià

És el projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte voluntaris que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar en valencià. Una hora per setmana, sense examens i completament gratuït.

 

 

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s’utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.

La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l’altra és pròpia de la classe o grup dominant, així com de l’exercici del poder administratiu.

Els membres de la classe inferior poden o bé acceptar que les llengües tenen funcions distintes i emprar-les segons la situació, o bé emprendre un procés de naturalització cap a la llengua dominant, assumint-la per a totes les situacions i emprant la llengua dominada només de manera residual. En aquestes situacions, la transmissió intergeneracional de la llengua dominada sempre és complicada i perd parlants a cada generació.

Es produeix un conflicte lingüístic cada vegada que els parlants de la llengua dominada volen transcendir els límits imposats i normalitzar-la perquè ocupe el mateix lloc que la llengua dominant.

Cruet

És un plat senzill però nutritiu que elaboraven en origen els pescadors en arribar a casa després de la feina amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.

A la Grècia Antiga ja es fèien preparacions de peix i marisc molt similars però, és clar, sense patata ni tomàquet, i les van estendre a tota la mediterrània. La majoria d’aquests països van incorporar aquest dos ingredients com a productes importants a la dieta en general i en aquesta sopa en particular, que a cada lloc a derivat en plats molt pareguts, com el zimino a Sardenya, l’aziminu a Còrsega, el suquet a Catalunya, la bullabessa occitana o la caldeirada portuguesa.

Els ingredients poden variar, però es basen en trossos de peixos relativament grans com mero, daurada, escórpora, rap, o anguiles en la proporció desitjada o disponible, acompanyats amb patata i un sofregit. En ocasions també s’hi pot afegir algun tipus de marisc.

S’anomena cruet perquè tots els ingredients es posen en cru. Un bon exemple de com respectar les tradicions culinàries en una època en què els nostres hàbits alimentaris han canviat en favor del menjar ràpit, amb els perills nutricionals que açò comporta.

Molt estès en les seues diferents variants a les comarques de la Safor, Marina Alta i Marina Baixa.

Ingredients

1 quilo de peix variat (ací s’han utilitzat llucets i galeres però poden utilitzar-se altres varietats com ara molls, palaies, crancs, rap, congre etc)

Caldo de peix o aigua (suficient per a cobrir la verdura)

12 cloïsses

2 creïlles

1/2 ceba

200 g tomaca

½ pimentó verd

2 culleradetes pebre roig

Jolivert

Oli d’oliva

Sal

Netejar i salar el peix. Es pelen les creïlles i es tallen a rodanxes d’aproximadament 1 cm, es talla la ceba en juliana i es trosseja la tomaca i el pimentó. A continuació es col·loquen les creïlles en el fons d’una cassola, junt amb la resta de les verdures trossejades i s’assaona. Es tira el peix damunt, en cru. A continuació s’afig un gotet d’oli d’oliva, el pebre roig, caldo suficient com per a cobrir la verdura i abundant jolivert picat. Es deixa coure uns 20′ fins que la creïlla estiga feta i el caldo s’haja consumit. 5 minuts abans d’apagar el foc, afegir les cloïses netes perquè s’òbriguen. Se servix en la mateixa cassola. Una variant d’este cruet és fer el mateix però en una cassola de fang i ficar en el forn precalfat durant uns 30 minuts.

Font | Del rebost al celler