‘El mut de la campana’ de Josep Lozano

A la València barroca i turbulenta de la primera meitat del segle XVII, en què l’església té un pes omnipresent, Bernat, frare predicador d’origen humil, amb uns dots d’orador excel·lents i grans ambicions, viu obsessionat pels pecats de la carn. Turmentat pels dubtes i penediments el dominic s’enamora d’una actriu amb un passat obscur maridada amb un militar vell. Aquest amor secret i il·legítim maldarà per sortejar tots els entrebancs de la societat deprimida del moment i es veurà sorprés per la terrible pesta del 1647 que colpeix amb duresa la ciutat del turia

Anuncis

Ferran Torrent

(Sedaví, l’Horta, 30 de maig de 1951). Escriptor i periodista. És un dels escriptors en valencià actuals més reconeguts i amb major xifra de vendes. Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de les variants valencianes. El gènere que més ha treballat és el de la novel·la negra. A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La Primera Pedra de RAC1 des de fa diversos anys.

Educat en un col·legi de jesuïtes, va començar la carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d’altres oficis, fins que l’èxit literari li va facilitar dedicar-se només a escriure.

Aquesta cita és una bona mostra del seu caràcter i manera d’enfrontar la vida:

“Sempre m’han posat nerviós els puristes de tota mena: els de la llengua, els de literatura i els de tot. La veritat és que m’inspira més un antre que un ateneu. I m’ho passe millor, més ben dit, molt millor entre dones de qualsevol tipus que entre savis i intel·lectuals. Preferisc els bordells a les cadires d’una acadèmia. Els intel·lectuals i els polítics són les espècies que més m’avorreixen.”

El mateix Ferran Torrent reconeix que una de les majors dificultats quan escriu és el model de llengua. Ha volgut fer-la propera a la parla del carrer però sense allunyar-se de la normativa. Davant la diglòssia valenciana, l’aposta de Torrent per escriure en valencià fou arriscada. S’ha convertit en un narrador acompanyat pel reconeixement públic i el nombre de lectors.

Publicacions:

  • La gola del llop. (En col·laboració amb Josep Lluís Seguí). València: Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1983 – Edicions del Bullent.
  • No emprenyeu el comissari. València: Eliseu Climent / 3i4, 1984.
  • Penja els guants, Butxana! Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
  • Un negre amb un saxo. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
  • Cavall i rei. Barcelona: Quaderns Crema, 1989.
  • L’any de l’embotit. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
  • Gràcies per la propina. Barcelona: Columna, 1994.
  • Tocant València. Altea: Aigua de Mar, 1995.
  • La mirada del tafur. Barcelona: Columna, 1997.
  • Semental, estimat Butxana (amb Xavier Moret). Barcelona: Columna, 1997.
  • L’illa de l’holandès. Barcelona: Columna, 1999.
  • Living l’Havana. Barcelona: Columna, 1999.
  • Cambres d’acer inoxidable. Barcelona: Columna, 2000.
  • Societat limitada. Barcelona: Columna, 2002.
  • Espècies protegides. Alzira: Edicions Bromera, 2004.
  • La vida en el abismo. Barcelona: Editorial Planeta, 2004.
  • Judici final. Barcelona: Columna, 2006.
  • L’any de l’embotit. Barcelona: Columna, 2007.
  • Només socis. Barcelona: Columna, 2008.

Qui sóc i per què escric

Matèria de Bretanya

Carmelina Sanchez-Cutillas (Madrid 1.1.1927 – València 22.2.2009) Cursà els estudis de Filosofia i Lletres i, com escriptora, va repartir la seua atenció entre les obres d’investigació sobre història medieval valenciana i les obres de creació literària: poesia i narració.

Matèria de Bretanya obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del 1975, va aparéixer per primera vegada un any després. No es tracta, cal advertir-ho, d’un llibre de memòries, sinó més aviat d’una col·lecció d’estampes d’infantesa dibuixades i vistes amb una bona dosi de lirisme i d’emoció. Certament un llibre destacat de la literatura valenciana.

Capítols molt breus, senzill de llegir i notes d’humor, el fan un llibre bàsic per als estudiants de valencià de totes les edats.

¡No emprenyeu el comissari!

noemprenyeuelcomissariPrototip de novel·la negra valenciana, ha esdevingut, als pocs anys de la seua aparició, un autèntic clàssic del gènere policíac. La societat urbana hi és retratada am tot el realisme crític que caracteritza la producció negra: angoixant tràfec laboral a les hores punta, cues que s’allarguen en excés, gent amb cara de no haver menjat en tres dies… El recorregut pel paisatge urbà que se’ns hi ofereix és molt descriptiu, amb pinzellades d’un realisme que posa de manifest l’estreta relació entre el producte literari i la societat en què aquest es genera.

Un mort al palau

és el títol del llibre que es presentarà a FNAC el 15 de juliol, escrit per Emili Piera i Tonino Guitián (Tonino). El policia Ferrandis investiga un crim per l’aparició d’un cadàver al palau de les arts, prompteUn mort al palau troba indicis de corrupció, sexe i diversos interessos que el porten a la depressió. Escrit en clau d’humor és una auténcica comèdia macabra.