Potser / Pot ser

Potser

Adverbi de dubte, sinònim de tal volta, tal vegada

Ara potser ja deuen haver arribat

Pot ser

Verb poder + verb ser, poder es una forma verbal susceptible de variar de persona, de temps…

Ell pot ser el pròxim delegat

Ell podria ser el pròxim delegat

Anuncis

Mandela i “El factor humà”

Gerard Fullana

Llegint el llibre El factor humà, que ha donat peu a la pel·lícula Invictus, es poden extreure diverses conclusions en tant els atributs del lideratge polític: la capacitat de persuasió lligada l´empatia i la planificació acurada de l´estratègia política de Nelson Mandela són algunes d´elles. El llibre es situa en el context de la Sud-àfrica de l´apartheid del poble Afrikaner o Boër, procedent de la colonització holandesa del segle XVII. Tot i representar només el 7% de la població, van sotmetre a la sud-africà negra nativa a un règim d´exclusió racista i violència indiscriminada. Després de 27 anys empresonat, torturat en diverses ocasions i testimoni de la persecució del seu poble, Mandela va ser capaç de recórrer a la persuasió i l´estratègia política negociadora enlloc de l´agitació de la violència. Va començar el seu viatge estratègic per l´esglaó més baix, pel seu carceller, fins arribar al president responsable del seu captiveri i de la repressió del apartheid, P. W. Botha, i completar el procés amb el successor d´aquest, De Klerk. Mandela s´adreçava a tots ells en afrikaner, la llengua del poble Boër, que havia aprés a la presó i mostrava un alt coneixement de la cultura i posicionaments dels Bòers o Afrikaners. Va entendre que la por a les represàlies del poble negre per les injustícies que havien sofert era el principal motiu que retardava l´obertura del règim.

El seu discurs es va adreçar fonamentalment als ciutadans blancs, a convèncer-los que ell seria el responsable d´una solució dialogada. Mandela es va empapar de la història afrikaner, i ho va fer per perfilar el seu missatge polític. A l´altre costat, l´atracció cap a la Sud-àfrica negra de la seua figura estava garantida pel seu impressionant relat polític. Si Mandela demanava diàleg, si ell era capaç de perdonar, qui no ho podia fer? Al seu missatge i relat polític cal afegir un factor que va ser determinant: el rugbi. Aquest ha estat per excel·lència l´esport nacional del poble Afrikaner, el motiu d´orgull nacional. Sabedors d´això, la Sud-àfrica negra l´havia identificat com l´esport símbol de l´apartheid i havia fet tot el possible per boicotejar a nivell internacional el boicot als Springboks, l´equip de la Sud-àfrica de l´apartheid.

Doncs Mandela, al guanyar les primeres eleccions democràtiques, va lluitar amb èxit perquè la Copa del Món es disputés a Sud-àfrica i un per un va fer seus els jugadors dels Springboks, sobretot a François Pienaar, el seu capità. Mandela es va convertir en un aficionat incondicional, davant la sorpresa i certa indignació del seu poble. Els símbols i banderes racistes del públic, majoritàriament Boër, van anar donant lloc a una progressiva estima per Mandiba, que va tenir el seu punt culminant en el moment del lliurament de la Copa del Mon, que van guanyar els Spring, amb el president corejat per tots els aficionats blancs, lluint la samarreta de l´equip i estrenyent la ma de Pienaar. Va ser la primera vegada que ciutadans blancs i negres compartien un sentiment. És evident que la transició sud-africana cap a la democràcia fou conseqüència en major part de la pressió social, de multitud d´esforços individuals que van fer trontollar el règim totalitari de l´apartheid i que van obligar-lo a buscar una eixida. Però cal atorgar a Mandela el haver escenificat una de les millors eixides possibles que va evitar l´allargament del conflicte i una guerra civil llarga. Costa trobar en els líders polítics del segle XXI aquesta capacitat de lideratge, que implica un grau important d´empatia i un projecte sòlid i a llarg termini.

Accedir a l’article

L´hora de les accions

Macu Gimeno

En la Trobada Internacional Espanya-Àfrica, Dones per un món millor, sorprén que alguns mitjans de comunicació hagen preferit desviar l´atenció cap a les paraules victimistes de l’alcaldessa i a penes hagen prestat atenció als temes abordats per les 500 dones procedents dels àmbits polític, econòmic, cultural i social que s´hi van aplegar a València. Gràcies a la trobada hem confirmat coses que sabíem, com que la igualtat en la majoria dels països de la Unió Europea és només formal, que som lluny d’aconseguir una igualtat real que pose fi a totes les discriminacions que patim. En els països en via de desenvolupament, drets bàsics de la població com l´aigua, l´habitatge, l´accés a l´educació o al treball remunerat són encara inaccessibles per a la majoria. Ser dona en aquests llocs és una càrrega afegida que condiciona la vida des del mateix naixement. Fòrums com el propiciat per aquesta trobada són necessaris per a afavorir el diàleg, la reivindicació, la denúncia. Així i tot, després de sentir tantes veus que denunciaven la falta de fiscalització dels acords i directives internacionals, veig que continuem en el mateix punt de partida. S´han alçat veus per dir que és el moment de les accions, perquè el diàleg no pot ser efectiu si no va acompanyat de mesures necessàries per a eradicar la violència sexual que pateixen moltes dones i xiquetes a Àfrica. S´ha de garantir l´accés a l´educació i la cultura, als béns de producció, l´economia, les finances. Més enllà dels microcrèdits que han ajudat tantes dones a eixir de la pobresa, ara necessiten crèdits per a poder ser empresàries, per a poder accedir a llocs de decisió en el món de la banca i les finances.Calen accions que permeten l’accés de les dones a la sanitat, que eviten les morts a causa de la sida o el part. Cal posar fi al patiment de moltes dones per la fístula ginecològica després de parts complicats. Ha sigut una sort sentir en la trobada les veus de dones amb tanta força, empoderament, saviesa i experiència. Una sort compartir la joia de dones africanes en sentir dir al president del govern espanyol que es compromet a no retallar les assignacions presssupostades per a ajudar Àfrica i les seues dones. Dones per un món millor ens ha apropat les unes i les altres, i ens ha fet ser conscients de la necessitat que les dones accedim a les instàncies on es prenen les decisions més importants, en la política i l´economia. Però sobretot ens ha convençut de la urgència d´actuar. Ara mateix.

Accedir a l’article