La son, el son i el somni

Hi ha paraules que, segons se’ls aplique el gènere masculí o femení, tenen un significat o un altre. Així la son, en femení, es refereix a les ganes de dormir:

Conxa té molta son

Mentre que el son, en masculí, és l’estat de descans en què es troba algú quan dorm.

Emili té el son molt pesat

Aquesta nit no he pogut agafar el son

D’altra banda, la paraula somni designa les imatges que es tenen al llarg del son

Ofelia ha tingut un somni terrorífic

En sentit figurat somni també té el sentit d’idea quimèrica

Tot són somnis que no arriben mai a concretar-se

Número / nombre

La paraula número s’usa per a fer referència al nombre amb què una cosa és designada dins d’una sèrie o una col·lecció:
› Viu en el número set del carrer Major.
› És el número dos de la llista.
› Encara no se sap qui té el número premiat.
› La revista ha publicat un número extraordinari dedicat a la decoració.
› Busqueu la pàgina número 102.

També s’usa esta paraula per a designar cada una de les parts que componen un espectacle:
› El número que més ens ha agradat ha sigut el dels pallassos.
› La pel·lícula inclou uns números de ball molt originals.

I, finalment, s’utilitza la paraula número en sentit figurat per a fer referència a l’escàndol que protagonitzen una o diverses persones:
› No m’agrada eixir amb este xicot, perquè allà on va munta el número.
› He callat per no muntar un número.

Per la seua banda, la paraula nombre fa referència a una quantitat:
Hi ha un gran nombre de persones que creuen en l’existència dels ovnis.
› Hi assistiren un nombre considerable d’espectadors.

A més a més, esta paraula s’usa en l’àmbit de la matemàtica per a designar una entitat numèrica abstracta i, també, el resultat de comptar:
› El nombre 3 és un nombre imparell.
› El nombre
e i el nombre pi són nombres irracionals.
› Hui estudiarem els nombres sencers.
› Hem d’aprendre el nombre atòmic dels elements químics.
› Comproveu que el resultat de la suma és el nombre 1.460.
› Preneu un nombre qualsevol i dividiu-lo per dos.

I, finalment, s’utilitza en gramàtica per a fer referència al singular i al plural:
› Este adjectiu és invariable en gènere i nombre.
› Hem estudiat els sufixos que indiquen el nombre de les paraules.

Bilingüisme per evitar esforços

Ferran Suay

Si la idea en positiu del bilingüisme és la d’enriquir els membres d´una societat, fent que dominen més d´una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d´elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s´entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Drassanes/Astilleros, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l´estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló/Dirección Castellón. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern, és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?
Des del meu punt de vista, el que fan amb això els perpetradors d´aquest i altres cartells és tractar d´imbècils els possibles lectors. Sense entrar en la ignominiosa i innecessària estratègia colonialista de traduir al castellà els topònims (que hi ha en el mot «Castelló» que el faça impronunciable per a un castellà?), és evident que no cal ser un superdotat intel·lectual per a entendre perfectament el significat de «Direcció», fins i tot quan hi falta la ena final que la convertiria en una paraula netament castellana.
El súmmum de la imbecil·litat d´aquesta estratègia podem trobar-lo al Port de Xàbia/Puerto de Jávea, en un indicador situat a prop de la Llotja/Lonja, que resa: Gasolinera/Gasolinera. Magnífic! Tot un monument a l´estupidesa humana. Així, els valencians hi podem llegir tranquil·lament «Gasolinera», mentre que —per contra— els castellans hi llegiran, amb absoluta comoditat: «Gasolinera». I tots contents!
No tinc cap dubte que les autoritat responsables d´aquestes decisions tan assenyades no pretenen insultar els contribuents de llengua inicial castellana, tot considerant-los severament incapacitats per a entendre paraules que difereixen en una sola lletra de les que ells mateixos emprarien. Ans al contrari, pretenen enviar-los un missatge inequívoc: no cal que feu ni el mínim esforç per conéixer un sol mot de la llengua pròpia d´aquest poble. Ja ens encarregarem nosaltres d´exterminar-la per tal que no us faça cap nosa. Mentrestant, això sí, deixeu-nos que continuem parlant de bilingüisme. Sona tan bé!

Accedir a l’article

121dB

Cent vint-i-un decibels va nàixer als inicis de l’any 2004 a la ciutat de València. El seu estil el podríem definir melòdic i enèrgic, és a dir ens podríem catalogar com a un grup de punk-pop, on presten atenció a les melodies tant de guitarra com de veus sense deixar a banda la força i la contundència.

Creme els teus cabells obscurs,
busque el tacte.
Una nova llum sorgeix.
Em mossegues els botons i t’aproximes,
fas màgia amb les estreles.

Deixem que l’aire ens empente a nosaltres.
Amb la mètrica perfecta, bressolant-nos bruscament.

Un silenci ens atrapa des del primer moment.
Perdérem la infantesa mentre miràvem.
Sentint-nos damagat.

Deixem que l’aire ens empente a nosaltres.
Amb la mètrica perfecta, bressolant-nos bruscament.

121db.net

myspace

Llarga vida a biocultura valència

Voro Torrijos

Estem d´enhorabona perquè avui BioCultura obrirà les seues portes a la població valenciana. Per fi podrem gaudir d´una fira de productes ecològics i de consum responsable que ens posarà al nivell de ciutats com Barcelona o Madrid, que compten amb més de dues dècades d´experiència en aquest tipus d´esdeveniments.
Es dóna el cas que el País Valencià és una de les zones amb molta producció ecològica sense que hi haja un nivell de consum equivalent. Així mateix, l´Estat espanyol és el primer a Europa en superfície dedicada a la producció ecològica (1,3 milions d´hectàrees), tot i que se n´exporta un 80%. Una paradoxa que s´hauria de superar sense dilacions. És probable que una trobada com la que es produirà el proper cap de setmana serà un considerable estímul per a millorar el contacte entre empreses ecològiques i persones consumidores de productes saludables. I el que és més important, possibilitarà fer passes més sòlides i segures en el camí cap a estils de vida molt més d´acord amb l´equilibri mediambiental i social que el món del segle XXI necessita.
A banda de poder gaudir d´una extensa exposició de productes ecològics, tindrem l´ocasió de participar en tota una sèrie d´activitats paral·leles molt atractives, que van des de xerrades i ponències, demostracions de cuina en directe, degustacions, tallers, teràpies alternatives… fins a 100 activitats diferents. També hi haurà una atenció especial a la gent menuda amb un espai anomenat Mamaterra, el Festival Ecològic de la Infància, de caire lúdic i didàctic.
Tot açò serà possible gràcies a Vida Sana, associació organitzadora, que junt a 300 empreses i entitats aproparan una mica més els seus productes, de contrastada solvència ecològica, a tota la gent que vulga passar una bona estona i descobrir que hi ha un ventall gairebé complet d´alternatives al consumisme actual, tan irresponsable com destructor
Però, tot i la importància que tindrà BioCultura en la distribució de productes ecològics al País Valencià, cal dir que, sense la posada en marxa de tota una altra sèrie de mesures institucionals, no podrem fer el salt definitiu cap a un futur ecològicament i socialment sostenible. És imprescindible que les diferents administracions públiques donen suport polític i dediquen recursos a la potenciació d´una vida més saludable. Es tracta, a més, de disminuir la petjada ecològica del consumisme actual de la manera més eficient.
Els governs estatals, autonòmics i locals haurien de formar part de les solucions i no dels problemes, com sol succeir. Han d´aprovar urgentment —cadascú en el seu àmbit— normatives a favor de la bioconstrucció, de les energies netes i renovables, de la medicina natural, de les empreses alternatives, de la banca ètica, de la recuperació de les hortes periurbanes (municipalització de terres abandonades, potenciació de l´autoconsum, tallers d´agricultura ecològica), de les cooperatives de producció i de consum ecològic, etc. I, en conseqüència, dedicar un mínim de recursos econòmics i humans que facen creïble que una altra manera de consumir i de viure és possible.

Accedir a l’article