Exercicis autocorrectius

Pots trobar exercicis d’ortografia, d’indefinits, de morfologia verbal, de pronoms febles i de conjuncions.

Accedir a exercicis

Anuncis

Agraviats

Agraviats és un grup de Borriol (La Plana) amb predilecció pels ritmes ska i jamaicans barrejats amb un frenètic toc de punk. El seu últim video, ‘Les coses’ té un to alegre, d’umor i molt dinamisme.

No hi ha res com obrir els ulls al matí,
Saber que avui em puc quedar dormint,
Tenir el cos tan cansat i
No haver d’anar a treballar
Apagar el despertador
Que avui ha sonat per equivocació,
Mirar com plou des de la finestra
I un bon cafè per començar

És tan gratificant rebre una bona notícia
En el moment més inesperat,
Com coincidir amb un vell amic
I tenir una bona conversa que compartir
Improvisar un viatge assegut al sofà,
Inventar una bona festa
Tenir la sensació que la millor nit
ha sigut aquesta

Riure, pecar, crear,
Trobar la porta oberta
Veure’t disfrutar
Sentir la teua pell
Oblidar-me del temps
Aprendre coses noves per casualitat

M’agrada tant tenir la sort
de no fer cua a l’arribar
Aprofitar el temps que encara tinc,
Tornar a baix després d’haver pujat al cim.
L’olor del bons records, el sabor d’una cervesa fresca
Un instant de silenci, una mirada nova,
Poder dir-te que sí.

Agraviats

Piràmide dels aliments

Làctics: Són la llet i altres aliments que es fan a partir de la llet, com ara els formatges i els iogurts. Són els aliments que més calci ens donen.

Fruita: És un aliment vegetal que acostuma a menjar-se cru. Ens dóna aigua i molts nutrients (fibra, vitamines i hidrats de carboni).

Verdura – Hortalisses: És un grup d’aliments vegetals que es mengen crus o cuits, i que porten aigua i molts nutrients (fibra, hidrats de carboni ,minerals i vitamines).

Hidrats de carboni: Són els sucres o monosacàrids. Són el combustible ideal per als organismes en els processos d’obtenció d’energia. Quasi tots els glúcids són d’origen vegetal i són el principal component de l’alimentació de l’home i de molts animals.

Proteïna: Són les peces que necessitem per créixer i reparar-nos. Serveix per formar els nostres músculs, la pell, els cabells i les defenses internes i moltes altres estructures.

Lípids o Greixos: Els lípids constitueixen una de les formes més riques en energia de l’alimentació.

Lola Bou

Blues del all i pebre

Ens agrada… ensenyar i aprendre en la Universitat

Ramón López Martín

Degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de València

Es urgent que la nostra Universitat de València responga decidida i eficaçment a un repte de gran importància, vinculat a la reforma de Bolonya i la construcció de l´Espai Europeu d´Educació Superior (EEES), entés aquest com un cúmul d´oportunitats (Bolonya 2.0). Es tracta d´apostar de manera ferma i amb criteri per la racionalitat del model educatiu i la qualitat del procés d´aprenentatge; açò comporta introduir canvis en l´organització dels estils d´ensenyament i, en conseqüència, també en els de l´aprenentatge dels estudiants. El que tracte d´accentuar ací és la consideració que açò pot/no ha de ser simplement una modificació estructural, i per tant pot/no ha de ser un conjunt de canvis merament formals i terminològics; hem de confiar i demandar, per tant, que no es tracta tan sol d´una certa homologació i configuració organitzativa i administrativa, sinó d´alguna cosa que ha de contenir transformacions més rellevants: traduir o convertir la reforma en innovació i estendre la sensibilitat d´una nova «cultura docent».
En aquests moments estem obrint, tot just, aquest camí, i l´horitzó se´ns presenta com reclam inajornable de nombrosos objectius motivadors i de plurals feines complexes: el desenvolupament de propostes curriculars que articulen la millor forma de contribuir des de les diferents matèries a la qualificació cultural i professional dels estudiants; la necessitat de promoure un treball i una capacitat interdisciplinària a través dels coneixements i tasques, i amb la premissa de la conseqüent organització flexible de les activitats acadèmiques; l´exigència d´aconseguir una adequada reformulació dels objectius per a les diferents disciplines que, en alguns casos, aconsellarà plantejar-se les tradicions pedagògiques que han regulat la vida en les aules; la realització d´una detinguda justificació de les decisions fonamentadores d´una planificada racionalitat didàctica; en definitiva, la consecució d´un canvi de paradigma educatiu i metodològic que faça prevaldre el moment o tasca «d´aprenentatge» enfront del «d´ensenyament».
Per a això, dues direccions es presenten com prioritàries: facilitar als nostres estudiants la qualitat pedagògica del seu procés d´aprenentatge, orientar-los en el seu camí d´articular el coneixement, comprendre sentits, entendre la multiplicitat i construir reflexió, assessorant-los de manera integral en tots els àmbits de la seua vida acadèmica i futur professional (Servei d´Assessorament Integral); d´altre costat, oferir al professorat les oportunitats i reconeixements per a completar la seua formació en les competències i tasques de l´ofici de professor.
Volem, per tot això, treballar perquè la reforma de l´arquitectura dels nostres estudis de grau estiga lligada a la fonamentació i dinamització pedagògica de la qualitat, i interessar a tots en la formació per als nous perfils del docent, per a cuidar l´organització i el funcionament dels centres, per a planificar les accions, per a reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques i aprendre d´elles, per a vitalitzar l´acció tutorial, en suma, per a repensar el nostre ensenyament. I tal fonamentació i dinamització pedagògica -orientada des d´un Observatori d´Innovació Educativa- ha de ser insistent i motivadora, si vol ser realment generadora, basada en la cooperació i responsabilitat de totes i tots; perquè, en definitiva, suposa una transformació important de mentalitat i cultura pedagògica, d´implicació institucional i personal, de construcció participativa. I aquest és el canvi que necessitem, perquè ens agrada… ensenyar i aprendre en la Universitat de València.

Accedir a l’article

Separació sil·làbica

A efectes ortogràfics, la separació sil·làbica de les paraules seguix les normes següents:

a) S’han de separar els dígrafs o lletres compostes següents:
rr      car-rer
ss     pas-sar
sc     es-ce-na
l·l     vil-la
tj      jut-jat
tg     fet-ge
tx     pit-xer
tl      vet-la
tll     rot-llo
tm    rit-me
tn     cot-na
tz      set-ze
mm  im-mers
nn    in-no-cent

b) No s’han de separar mai els dígrafs següents:
gu    jo-guet
ny    pe-nya
qu    pa-quet
ig    ba-teig
ll    pe-lle-ter

Frase mnemotècnica: El guia boig de la colla es queixa de la canya.

c) S’han de separar els constituents que integren una paraula composta o una paraula derivada amb prefix o forma prefixada:
ad-herir
in-exper
ben-estar
mil-hòmens
des-encolar
vos-altres

d) No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de línia:
d’a-mor
aber-rant
l’a-plicació
histò-ria