Pseudo-derivats, la b i la v

Normalment les paraules d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí (cultismes o pseudoderivats) que canvien en alguna grafia.

avortar – aborció, abortiu

berruga – verrucós

calb – calvície

corb – còrvids

deure – dèbit, debitori

escriure, escrivà – escriba

hivern – hibernació

llavi – labial

lliure – llibertat

moure, movem – mòbil, automòbil

núvol – nebulós

provar – probatori

Exercicis de tipus test a internet

Començar exercici

Regals personalitzats

Serra d’Ador

Perspectives econòmiques

Josep M. Jordàn Galduf

Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de València

Al començament de febrer, el primer Consell Europeu sota presidència espanyola estarà dedicat a avaluar la situació econòmica i l´evolució de l´ocupació en la Unió Europea. Quines són, en aquest sentit, les perspectives per a Espanya i la Comunitat Valenciana? Potser l´economia internacional ha deixat per fi arrere els moments més delicats de la pitjor recessió que hem patit en vàries dècades: els indicadors econòmics apunten el final de la crisi global, tot i que hi ha encara nombrosos riscos. Cal preveure també una millora similar en el cas de l´economia espanyola?
El problema més destacat per a les distintes economies és, sens dubte, l´alt nivell d´atur que hi ha pertot arreu. Aquest problema tendirà a estabilitzar-se al llarg del 2010, i només millorarà quan la recuperació econòmica estiga més consolidada. Clar que en cada país la situació del mercat laboral és diferent, i Espanya pateix especialment un altíssim nivell d´atur. Com millorarà la situació del nostre mercat laboral? D´una banda, és clar, mitjançant la consecució d´un major ritme de creixement econòmic. D´altra banda, no ho podem negar, mitjançant la millora del funcionament del mercat laboral. Ambdues vies són complementàries i igualment necessàries, més encara en el cas d´Espanya.
És per això que el debat sobre la recuperació econòmica i laboral es presenta de vegades de manera un tant sesgada al nostre país. No cap dubte que potenciar el desenvolupament econòmic espanyol i valencià implica la necessitat de trobar un canvi de patró de creixement, tot apostant per nous sectors i noves activitats que ens facen més forts i menys vulnerables econòmicament. En aquest sentit, la Llei d´economia sostenible i l´aposta per una millora dels nivells de competitivitat de les nostres empreses (incloent-hi els esforços en matèria de formació i innovació) són una bona resposta per a reconduir les coses. Ara bé, també es veritat que cal millorar alhora el funcionament del mercat laboral per tal d´evitar una major destrucció de llocs de treball i una agudització de la dualitat que impera en el sistema (entre treballadors estables i temporals); a més a més, així podem aconseguir que es cree més ràpidament ocupació (sense haver d´esperar a tenir taxes molt altes de creixement econòmic) i augmentar la productivitat de l´economia (en facilitar la incorporació laboral de la gent jove). En tot cas, els dos tipus de resposta demanden un consens econòmic, social i polític.
En aquest sentit, resulta molt benvinguda la represa del diàleg econòmic i social al nostre país. Els sindicats i la patronal estan obligats a trobar una resposta comuna al problema de la desocupació, tot afavorint la reactivació de la inversió i facilitant la reacomodació del factor treball a la canviant situació econòmica. El passat desembre, el Govern va anunciar la seua intenció de promoure reformes en el mercat laboral en el marc del diàleg social. Aquestes reformes inclourien el foment de l´ús de la reducció de la jornada com a instrument d´ajustament temporal de l´ocupació, canvis en el sistema de negociació col·lectiva per a millorar la flexibilitat interna de les empreses, la revisió de la política de bonificacions a la contractació, mesures per a reduir la taxa de temporalitat, i la introducció d´incentius per a la prolongació de la vida laboral. Ara cal avançar per aquesta via, a més de potenciar la sostenibilitat del nostre model econòmic i social.

Accedir a l’article

Terra amarga

Albert Ferrer Orts

Professor d’Historia de l’Art, Universitat de València

Quan la terra de llaurar de l´Horta corre el perill de convertir-se en una crosta improductiva, principalment per l´acció de la pluja, l´agricultor ha de posar remei obrint-la per mitjà de solcs que l´oxigenen i que permeten repetir el miracle de la vida. Així és i així ha estat durant segles.
Aquest espai singular que envoltava València, avui un lànguid record del que fou en el passat, es troba per la pròpia acció de l´home en vies d´extinció. Bé és cert que ni l´horta sempre ha sigut la mateixa ni tampoc els encarregats de donar-li llustre secularment, però el fet que aviat puga desaparéixer –i, amb ella, una forma d´entendre el món- ha de posar-nos en alerta.
Potser conscients que el cinturó natural i rebost del cap-i-casal i de la seua àrea metropolitana estan en plena decadència, pel creixement desmesurat d´aquell i dels pobles veïns, la Generalitat ha posat en marxa el Pla d´Acció Territorial de l´Horta, en què es convida als ajuntaments, les associacions i entitats locals i els ciutadans (en especial els llauradors) a participar-hi activament.
Camps, conreus, arbres, arbusts i flora, fauna, séquies, motors, camins i sendes que, miraculosament, hi resten juguen segurament la darrera partida en un tauler d´escacs que mai ningú haguera imaginat fa només unes dècades. Els seus perpetus vigilants, qui ho anava a dir!, s´han mantingut per convicció en un medi que ja no els correspon però decidits a caure en silenci i honor, l´únic tresor de què fan gala atesa la penúria que dissortadament els singularitza a hores d´ara.
Mentrestant, un paratge natural sense igual declina davant la potència urbanitzadora i la inèrcia economicista d´una societat que (no ens enganyem) l´ha rebutjat quan ja no l´hi ha interessat. Curiosa circumstància en un país en què, sobtadament, l´ecologisme, els ecoparcs per a la reutilització, el reciclatge i la reducció (les tres «R») o les depuradores semblen el non plus ultra educacionalment parlant.
En fi, un desgavell més en un país de flagrants contradiccions.

Accedir a l’article

Els Serrans