Feliu Ventura

Cantautor de Xàtiva, ha evolucionat cap a un so pop rock acústic on cobren gran importància i elaboració les lletres de les cançons. Ha sigut aclamat pels lectors de la revista Enderrock, i ha guanyat tots els premis en la categoria de Cançó d’autor. Millor Artista, Millor Disc per Alfabets de Futur; Millor Cançó, amb Alacant -per interior-

EL QUE DIUEN ELS ARBRES

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
“tu vens d´ací, no pots canviar això”.
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure´m als muscles
i esclatà la meua ment.
“jo sóc d´ací, no puc canviar això”.
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
és farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!

El pes d´un somriure

Et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebra
com el croma darrere de l’èxit d´algun reporter

i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l´estómac quan ve un mal record

et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l´oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

t´escoltava a través de tertúlies d´alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners

per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t´empeny a seguir

et promet una terra fecunda d´olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

il·lumines el món amb els píxels d’aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l’horror.

Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriure
On el pes d’una bala val més que la vida i la mort

et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó

Bloc

Web

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: