El guionet

El guionet (-) és un signe ortogràfic que, a més d’usar-se per a indicar la partició de paraules a final de línia i per a enllaçar les formes sil·làbiques dels pronoms febles darrere del verb, servix per a unir paraules originàriament diferents en els casos següents:

a) En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les unitats i les centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setanta-huit, noranta-nou; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setanta-uné, trenta-dosé.

OBSERVACIó: Però s’escriuen sense guionet els derivats d’estes paraules: huitcentista, noucentisme.

b) En els composts en què el primer element és un punt cardinal: nord-est, sud-oest, sud-africà, nord-americà.

c) En els composts reduplicatius, en què es repetix, parcialment o totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat: a mata-degolla, bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.

d) En els composts en què el segon element comença per r-, s- o x-, i elprimer acaba en vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, gira-sol, para-xocs.

e) En els composts en què l’aglutinació pot dificultar o alterar la lectura dels components a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cor-robat, pit-roig, Vilar-roig.

f) En els composts patrimonials en què el primer element s’escriu ambaccent: despús-ahir, despús-demà, mà-llarg, pèl-blanc.

OBSERVACIó: Però s’escriuen sense guionet en alguna paraula com ara usdefruit,    pel fet de tindre una grafia molt consolidada.

g) Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un nom: pacte de no-agressió, la no-bel·ligerància, principi de no-intervenció, el no-metall, la no-violència, el no-res.

OBSERVACIó: Quan la paraula no precedix un adjectiu s’escriu sense guionet, ja que en eixe cas no funciona com a prefix, sinó que té una funció adverbial: els països no alineats, els estats no bel·ligerants, els no violents. D’altra banda, el grup no res s’escriu també sense guionet quan té el valor de ‘cosa insignificant’ o ‘en un instant’: T’enfades per un no res. Torne en un no res.

h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

i) En composts que es mantenen invariables i establixen una relació de direccionalitat: diccionari valencià-castellà, míssil terra-aire, el trajecte València-Alacant, pàgines 250-278.

OBSERVACIó: En els composts adjectivals en què el primer o els primers constituents acaben en o també és possible usar el guionet en casos en què  la paraula no està lexicalitzada i s’indica simple addició: una obra èpico-lírica.

Com es pot observar en l’exemple anterior, en estos casos cada constituent es comporta com una paraula independent pel que fa a l’accent gràfic.

j) En composts de noms propis del tipus França-Alemanya, l’Alcover-Moll.

k) En els préstecs no assimilats: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris.

l) En els termes propis de determinats llenguatges d’especialitat en què el primer element és un símbol o en aquells en què el segon element és un número: α-naftol, d-sicosa, e-mail, g-valerolactosa, p-aminoazobenzé; goma-2, sub-21.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: