Bojos per les motos

Voro Torrijos i Tárrega

Una mena de tortura acústica i molta irresponsabilitat conductora és el que patim una bona part de la ciutadania cada vegada que s´acosta un dels premis al circuit de Xest. Premis per a una minoria, que esdevenen un càstig per a una majoria indefensa que ha de suportar durant uns dies la bogeria motoritzada que ens envolta. Es tracta d´un fenomen en creixement, que s´apodera de les neurones d´algunes ments que, durant un cap de setmana, només pensen a lluir moto, casc, granota i uns aires de perdonavides que no se´ls acaben. El soroll, la velocitat i la fatxenderia són el denominador comú amb què es manifesten aquestos personatges que viuen obsessionats per les rodes amb motor.
La cosa no tindria la menor transcendència si per a què uns quants pogueren gaudir amb les seues dèries, no les hagueren d´imposar als altres. M´expllique: les conseqüències que n´hem de patir a les carreteres, als nostres carrers i a les nostres cases són un veritable suplici, difícil d´entendre i impossible de digerir. Resulta d´un perill innegable la quantitat d´accions imprudents que molts motoristes realitzen quan circulen, en córrer com uns dimonis perquè es pensen que totes les carreteres són un circuit on converteixen de les seues malifetes en la llei del més fort. Així mateix, envaeixen espais de la via pública on duen a terme continuades curses a velocitats infernals amb una impunitat esgarrifosa. I és a la nit quan fan rugir els motors fins a altes hores de la matinada, tot jugant amb la policia municipal, que no sap o no vol afrontar el problema quan rep multitud de telefonades de persones que no podem dormir per l´alt nivell de contaminació acústica.
I tot açò gràcies a l´estímul que des de fa uns anys proporcionen fenòmens com el circuit de Xest o més recentment el de la Fórmula 1 de València. Dos engendres populistes més que estan produint efectes letals entre un sector de la població adulta i unes expectatives molt negatives en un jovent cada vegada més alienat per la disbauxa i el deliri pel motor. Resulta una contradicció funesta tractar d´educar en valors mediambientals a l´escola quan els exemples que es donen des de la vida real, per part de moltes persones adultes, dels mitjans de comunicació o dels polítics són tan nefastos. Ara, quan es tracta de pescar vots, al PP de Camps i de Rita no els guanya ningú. I tampoc no es queden enrere alcaldies del PSOE, com la d´Aldaia que anualment organitza trobades motoristes, sense cap mena de vergonya. Si cal donar espectacle circense i fer-se fotos amb els nous gladiadors motoritzats, no patiu, que no fallaran. Per això, potser que la solució passe ineludiblement per tancar i reconvertir aquestos espais i dedicar els recursos que s´hi empren actualment a potenciar altres mitjans de transport més humans i més ecològics que ens puguen garantir un futur en què les rodes sense motor siguen la base d´unes ciutats millors.

Accedir a l’article

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: